Disculpes

Hola pares, mares i nens:

Em veig amb l'obligació, per ètica i moral, de demanar disculpes pel comportament que heu pogut observar (i en algún cas patir, n'estic segur) durant el transcurs del tercer quart del partit que avui han disputat els vostres fills a Aula.

És obvi que no es pot arribar a aquella situació, i per això les meves disculpes. Ara bé, dit això, també us haig de dir les següents coses:

1- Si haguès cregut que la integritat física dels nostres nens estava en perill, podeu estar segurs/es, de què l'intent d'abandonar el partit s'hauria fet efectiu.

2- Em nego a ser en una pista del nostre esport i que l'entrenador contrari no els hi digui als seus nens que no es pot colpejar als contraris, ans el contrari, els ha felicitat en dues ocasions en fer-ho.

3- Sabeu qui em coneixeu que sempre intento ser el màxim de respectuós amb els àrbitres, tot i que avui realment aquesta figura no existís, més que per bufar lleument els gols, i alguna àrea (nostra) . Per això els he regalat un servei de porteria quan ell no sabia que decidir, i no he dit absolutament res més envers les decisions arbitrals. De fet, les dues accions que m'indignen, se les aviso en primer terme al preparador contrari, i quan m'engega a dida és quan m'apropo per recriminar-li l'actitud, en la meva opinió, indignant. (Del que ha passat després i del que podria haver succeït, i per sort no ha arribat a passar, millor no n'escric, perquè m'avergonyeix).

4- Menció especial (1) per la coordinadora d'esports de l'Aula, gràcies a la qual hem pogut gaudir, tretze minuts més, de la gran actuació dels vostres fills (menció especial 2), no tan sols de joc (preciós i rapidíssim en alguns moments), sino de la lliçó d'esportivitat que sempre els exigim els seus entrenadors i que sempre ens ofereixen.

Permeteu-me que acabi aquest trist escrit (ja que és mala senyal que s'hagi d'escriure tant d'una cosa que no hauria d'haver succeït mai) amb una declaració de principis:

"Espero veure algun dia un handbol en el qual, independentment dels individus que hi participin, estigui presidit pel respecte a la canalla primer, pel respecte als adults que els segueixen després, i per últim a les regles de joc, les quals encara que no siguin imposades per un àrbitre, siguin visibles i complertes amb l'ajut de tots els participants del joc, els primers els entrenadors".
És, més o menys en la seva totalitat, una tasca de la qual em faig, i em faré, responsable per tal que algun dia es pugui assolir.

Sempre en defensa del joc net i l'esportivitat per sobre de tot,

Andreu Marin i Lorente