Nou blog

http://llevadel98.blogspot.com/

Avís

De moment, farem tots els entrenaments a Besòs. L'horari no canvia. No obstant l'autocar torna sempre al mateix lloc.

Pavellons 2010-2011

Cliqueu en els marcadors blaus i us sortiran els horaris.


Ver Pavellons 2010-2011 en un mapa más grande

1r entrenament i Stage

Us passo un escrit del Raül, feu còrrer la veu. Gràcies

1r confirmar que es durà a terme el stage els dies 3,4 i 5 de setembre. Serà a la casa El Pinatar a la localitat de Gualba. .

La sortida serà el divendres 3 a les 11 hores a Voramar

La tornada el dia 5 a les 19 hores a Voramar.

El preu seguim sense poder confirmar perquè falta per confirmar força gent, però pels números que fem ara mateix estaríem sobre els 140 euros.

2n Recordar que els infantils de 2n any (2n d'ESO) comencen els entrenos el dia 30 d'Agost a les 9 hores al Voramar.

I els Infantils de 1r any (1r d'ESO) i els Alevins de 2n (6è EP) comencen el dia 1 de setembre a les 18hores a Voramar.

Aquests entrenaments seran a la platja a l'espera de començar el curs, quan passarem a entrenar al pavelló.

Per qualsevol consulta podeu parlar directament amb els vostres entrenadors (Miky Torres i Marc Revuelta) o contactar amb mi al 636.86.12.24.

Atentament

Raúl Torres i Peinado

Coordinador d'Handbol i d'Iniciació Esportiva de l'Escola Voramar

Stage el 3, 4 i 5 de setembre

Finalment sí que hi haurà Stage de Pretemporada el 3, 4 i 5 de setembre, el cap de setmana abans de començar el curs escolar. La casa encara no està del tot decidit, però segurament sigui a Gualba (Montseny), o repetirem com l'any passat per allà Ripoll. Hi anirem els Infantils de 2n any i els de 1r any.

Estaria bé que fèssiu còrrer la veu i posant als comentaris qui pot venir o no. En dues setmanes el Raül us passarà el mail amb el preu (l'any passat eren uns 170 euros, segurament sigui un pél més barat) i la casa decidida.

Moltíssimes gràcies

Penso en la bronca que vaig tenir amb l'Enric, amb el seu somriure i comportament exemplar a El Vendrell, en que tinc la sensació que comença a saber païr les derrotes sense perdre la seva característica competitivitat. Recordo com escalfa el Montore fent voltes a l'illa de Voramar o del Liceu, el seu primer partit a minihandbol amb el nou entrenador a la banda volent demostrar la seva vàlua, i ara ja no es precipta tant i llegeix al porter i comença a tirar a baix. Recordo totes les pilotades que ha rebut el Pau Codina a la cara, tant als entrenos com als partits, la seva valentia i predisposició per poder jugar tots els minuts que fossin. Recordo la serietat del Max en la pista, la concentració que hi posa en les pilotes i la defensa al camp. Recordo les bromes del Lluís, la seva simpatia amb tothom de l'equip, el seu salt després de guanyar a Sant Miquel. Recordo les aturades impossibles que fa el Mariné amb uns moviments que ens deixaven a l'Andreu i a un servidor amb la boca oberta. Recordo el típic llançament Carrabina, i el partidàs que es va marcar a Sant Vicenç quan em va portar el Josep Maria. Recordo la honradesa del Guillem, el seu esperit d'equip al camp i la seguretat que transmet als que l'envolten. Recordo la progressió del Marc Navarro d'ençà del primer dia, els seus escaires a handbol 7 i veient-lo marcar més de 10 gols en un partit de mini. Recordo que l'Arnau no corria amb la pilota al principi, i ara en canvi va a porteria i en fa un futimer a mini. Recordo la baldufa d'en Xavi, per les giravoltes i coses rares que fa, però quan s'hi troba còmode, mireu quants gols fa a El Vendrell; les seves bambes i mitjons. Recordo la defensa i el treball de l'Àlvaro, i quan l'emprenyen de valent, tot el que tira ho marca, serà qüestió de fer-lo enfadar més. Recordo un nen que venia del bàsquet i tenia algunes manies (passos i bot), però mica en mica s'ha guanyat minuts amb treball i senzillesa. En Sahuquillo és d'aquests que et donen ganes de seguir ensenyant aquest esport. Recordo els travessers i els escaires del Pol Majó, les seves constants preguntes, i el seu amor per aquest esport. Recordo els coast to coast del Víctor i la seva confiança en si mateix que el fa marcar molts gols. Recordo la perxa del Franquesa, de les vegades que l'hem cridat allò de xuta!, 3 passes i xuta! I sembla ser que va xutant...Recordo la força del Pau Rodríguez, de la seva defensa asfixiant a El Vendrell, de la gran part contra Coras i la valentia a la porteria. Recordo tots els viatges al cotxe amb els meus germans petits, voldria agraïr-vos, Oriol i Martí, totes les estones que he passat amb vosaltres des de que vau començar iniciació amb mi. Des de que animavau al Pau a Bilbao, fins la final on els dos ho vau fer de conya.

Gràcies Andreu, per obrir-me les portes de la teva amistat, per la teva positivitat i recolzar-me en les decisions. Gràcies per fer equip, ets un crac, ets un tio collonut, ets un gran motivador i un exemple per tots. Espero que com tu, aquests nois es trobin al futur com a persones adultes i recordin aquests dos anys d'Alevins i valorin l'ho après, i estiguin orgullosos de si mateixos. Fins aviat.

Gràcies mares i pares, per donar exemple allà on hem anat a jugar i a passar-ho bé, que sou respetuosos amb el rival, crítics amb el joc violent i brut. Un mirall pels nanos i un exemple a seguir. També m'agradaria agraïr la feina feta pel Josep Maria.


Sí, és un arreveure, alguns no continueu, altres ens anirem veient més sovint, amb algú potser només els divendres. Però comença una nova etapa, la Infantil, de la qual ja heu tastat alguna cosa. Però l'etapa Aleví finalitza aquí, i en guardo un molt bon record. A seguir fent camí.

felicitats

De nou, gràcies a tots per l'entrega, pel suport, pels esforços que heu hagut de fer...per tot, i a tots i totes, gràcies.
Per l'Andreu és:
un any inoblidable. Tinc la sensació que la feina ha servit. Ha servit en el sentit que els valors que crec que s'han d'assolir en aquestes edats, s'han assolit: respecte, educació, esportivitat, competitivitat i millora específica. I m'ha servit per continuar creient que la feina ben feta no té fronteres, i que sempre falta temps (ni recuperant els maleïts dilluns mullats). Gràcies a tots els nens per creure en nosaltres.
I gràcies Marc. Gràcies per haver volgut compartir un altre any amb mi. Per haver volgut patir les meves absències asobaleres. Per haver-me deixat conèixer-te. Per haver-me demostrat que no cal apostar si no s'està segur de fer-ho. Per reconèixer la meva superioritat als dards. Per Muse. Pel suport a Almería (també a la bessonada i pare i mare inclosos...i video...i fotos, i sms villòries pre i post-partits asobal...allà em vau veure plorar per primera vegada aquest any...i ahir al final de la tercera part, per segona vegada...la darrera? ai demà...).Continuo, Marc: Per atdhe. Per haver-me confiat la porteria, com a segon plat, això sí, de l'asqueròs món del futbol (tot i la primera meitat: recital). Ah, i al billar. No al pòquer, cert. Perquè si vols, això no s'acaba, sino que torna a començar (tant de bo que amb tots, tots, tots els nostres nens).
Gràcies a tots i en especial a tu, que et dec una xistorra.

Podré viure mundials, partits al quijote arena o al palau, però conviure amb tots vosaltres aquests dos anys NO TÉ NI PUNT DE COMPARACIÓ. SEMPRE AL MEU COR. TOTS.


Andreu